Resposta a l’ article de la Directa: “La medicalització de la vida quotidiana: qué passa amb el TDAH ?” de Pilar Gómez del 15-03-16
Ja hi tornem. La segona onada d’ antipsiquiatria (la primera anarcocomunista i aquesta pijoprogre ) ataca de nou. 1er. : parla de medicaments una persona que no en pot prescriure. Tothom té dret a parlar de tot, només faltaria. 2on. : El citat document de consens el firmen 111 entitats, en el nom de 30 de les quals apareix la paraula psicoanàlisi, d’altres Freud o Jung. Moltes més son gabinets particulars de psicoteràpia. El psicoanàlisi, desgraciadament, encara no està cobert per la Sanitat Pública. 3er. : També es veritat que hi ha entitats amb prestigi demostrat com la AEN, CAP’s i d’altres que conec bé. Partits polítics: dels progressistes només falta Podemos. Hi ha la CUP, EUiA, BCNencomú i una agrupació d’ICV. Cap partit de la vella política. PP, PSOE, C’s, CDC, ERC. La cosa queda clara que es tracta de gent progressista. 4art .: “ no existeixen marcadors biològics que evidenciïn aquesta causalitat” parlant del TDAH. Vaja com amb la esquizofrènia, que potser tam...