Foc a la Platja i a Pekin

  El 26 de Desembre de 2018 vaig escriure un article, “ LGTBI, per molts anys” per celebrar els 40 anys de la despenalització de la homosexualitat. Explicava els trets d’aquestes persones i acabava dient: Un altre dia parlarem dels Queer (Q), “els rars”. El 22 de juny passat  va fer 40 anys de la llei del divorci. El dia 29 de juny passat es va presentar l’Avantprojecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI. Una limitació d’aquesta llei és que les persones s’han de definir com homes o dones i no tenen possibilitat de definir-se com un tercer sexe (que a part de les persones que no se senten ni homes ni dones, faria falta pels intersexuals no intervinguts quirúrgicament ). Tot arribarà. “Queer” en anglès vol dir estrany o rar . Era utilitzat com un insult en tema sexual: maricon, marimacho, bollera, travesti, puta etc. Pretenia reunir tots els senyals d'allò abjecte, desplaçat per la injúria fora de l'espai...

  El neoliberalisme d’avui dia ve a mantenir els mateixos fonaments del liberalisme, que es resumeixen en propietat privada, lliure mercat i lliure comerç. En què rau la diferència? La diferència estaria en què el neoliberalisme absolutitza el creixement econòmic i en una competitivitat falsejada com a eina d’aquest creixement. Al convertir-lo en un objectiu en si mateix, deixa de banda el discurs moral-reformista del liberalisme clàssic i monopolitza la significació del terme “creixement”, referint-lo prioritàriament a l'economia. A diferència del liberalisme clàssic, el neoliberalisme veu amb desconfiança la recerca de la igualtat social i s'hi posiciona en contra, ja que considera que les diferències socials són les que dinamitzen l'economia i el progrés. La Unió Europea (UE) com a institució exerceix una dura disciplina sobre els comptes públics nacionals dels Estats membres, emparant-se en els tractats o directives i en el principi d'estabilitat pressupostària,. ...

  A la meitat del mandat municipal de la Candidatura de Progrès de l’Escala En primer lloc reconèixer, altre vegada, el gran resultat d’aquesta candidatura, anomenada d’aquesta forma per més de 155 raons. Victòria legítima i ben treballada pel partit PSC. El típic seria agafar el programa electoral i repassar les propostes. Però encara no feia un any de la victòria, va aparèixer la terrible pandèmia que encara patim. No podem doncs exigir un programa fet sense comptar amb la desgràcia que ens va caure a sobre. La situació era molt difícil pel Govern, d’entrada tots teníem que donar-li suport. Però sense repassar el programa sí que podem fer algunes reflexions:   Sanitat: Els responsables de la vacunació anti-COVID al poble (Fundació Privada Salut Empordà, Ajuntament i CatSalut) mereixen una sincera felicitació per l’organització i atenció de les persones. Sense deixar el tema, aquesta setmana un regidor de l’Ajuntament ha criticat l’actuació de l’ABS per possibles c...

Fa un any que vaig enviar un escrit a "l'Escalenc" per si el volien publicar. Ho han fet, però aquest any 2021 en el nº de gener-febrer. Tinc la sensació que en el proper número es parlarà molt d’aquest any que ha passat de la nostra vida, però no m'en puc estar de parlar-ne. Primer, el virus. Els científics encara discuteixen si es pot considerar un esser viu. Viu o inert ens ha canviat la vida.  O potser la vida es això que passin virus, pestes, guerres. Quasi diria que es això, "c'est la vie". Tots coneixem gent afectada i gent que ha passat a l’altre barri. Acollonits a estones fem una vida diferent, però vida a la fi i al cap. Desprès tenim el personal sanitari, que ha patit, que ha emmalaltit i uns quants han traspassat. Se’ns deia que teníem la millor sanitat del món i lo que teníem eren els millors treballadors sanitaris. El sistema ha fallat per falta de personal, per falta de recursos i per falta d’organització. Molts sanitaris han marxat...