Foc a la Platja i a Pekin

L'Àngel  Rodríguez ens diu: Com a regidor i portaveu d’ICV a l’Ajuntament de L’Escala les darreres quatre legislatures, us vull dir que: Després d’una trajectòria a la política municipal que m’ha permès conèixer en primera persona, tant l’oposició com el govern, treballant per l’Escala amb un tarannà i un ideari progressista, ecologista i d’esquerres, que tots coneixeu. Després d’un procés intern en el que sempre he treballat buscant el consens, però intentant entendre la diferencia entre “política” i “política municipal i els diferents posicionaments, caràcters i estratègies. I pensant que és necessari un posicionament clar, he de dir, que per no interferir en l’evolució lògica del partit al que fins ara he representat, però a l’hora sent coherent i assumint el compromís que vaig prendre al presentar-me a les eleccions, amb la satisfacció i l’orgull d’haver compartit una legislatura amb el millor regidors d’esports, consolidat una àrea com la de medi ambient i ajudant a t...

Comentarem els partits per l’ordre que han quedat en nº de vots. Ha guanyat  DiL , ex CDC. No m’atreveixo a dir que ha estat una victòria, doncs s’ha de mirar en el context de Catalunya i del Estat espanyol. A l’Estat espanyol guanya el PP, enemic ara de CDC; a Catalunya  EnComúPodem  (ECP) enemics tots els seus components, ara i sempre, de CDC. Perd més de 11 punts en comparació al any 2011, sumant-hi Unió ( 25,02% – 36,77%). Però a l’Escala es primera força. ERC  més que duplica tant els vots com el % ( 746 – 302 vots). Ja fa temps que millora els resultats, a les municipals  i ara a les generals. Crec que no tornarà a  JuntsxSi . Farà camí sola, cap a l’esquerra ? cap al centre ?  aquest es el dilema. EnComúPodem  treu el millor resultat de l’historia si el comparem amb el màxim de ICV-EUiA, 13,68% i uns 500 vots a les municipals de 2007. Ara un 17,12% i 626 vots. Res de l’altre mon, però desprès del resultats cada vegada més dolents des...

Novetats al nostre poble a nivell electoral. Començarem per comparar els sis grups que han entrat al Parlament. El clarament guanyador , el grup JxSi treu un 53,54% dels vots emesos, menys que el 56,18% que van treure la suma de vots del 2012 entre CiU i ERC. Però si tenim en compta que Unió es presentava a part i que va treure un 1,79% dels vots, podem considerar que han tret el mateix percentatge en les dos eleccions. I ara la sorpresa de tot Catalunya, també a l’Escala . C’s pràcticament quadruplica en percentatge i vots els resultats del 2012 (12,1-3,56%; 527-141). El segon lloc per davant de PSC, CUP, PP i CSQEP (ICV-EUiA i Podemos). Desprès en parlarem. El PSC aguanta. Desprès de les sortides del partit de exconsellers/es i del anterior alcalde, treu un percentatge similar al 2012 (11,64-10,99%), inclús per sobre. La CUP quasi duplica, quasi. Passa per davant de CSQEP (vaja nom!) i del PP. Un gran resultat, tinguem en compte que no té assemblea local. El PP ...

JxSi: Guanyen perdent  9 diputats de la suma de CiU+ERC. Partit de la independència sense riscos i sense trencaments. És a dir, una noindependència C’s : El verdader guanyador.  Un partit sense antecedents de corrupció, d’un centrisme sense desviacions a l’esquerre (la  portaveu de sanitat eliminada de les llistes) PSC: Perd la cinquena part dels seus diputats, després de reinventar-se com a partit nacional espanyol, catalanista però sense dret a decidir per ara. Finalment amb idees clares. CSQEP : Tot i la confluència amb Podemos, mal resultat. Massa barreja de sigles. No deixar-nos passar per l’esquerra per la CUP (sanitat, Europa etc.). El procés independentista que el portin altres. Si hi ha un referèndum com Déu mana acatarem el resultat. PP: Patacada esperada per la personalitat dels seus líders. CUP: Més que triplicats. Molt bé. El partit dels verdaders independentistes. Esquerra sense embuts . Confio amb tres empordanesos Bruguera, Vidal ...

Mito 1: La enfermedad mental está causada por un desequilibrio químico en el cerebro La malaltia mental te més possibilitats de ser deguda a un problema al cervell que al fetge. Prové del cos psíquic (Ey) que es una unitat. Mito 2: No hay ningún problema para dejar el tratamiento con antidepresivos Tots els psiquiatres sabem que es té de rebaixar la dosis molt progressivament si no es fa així podem tenir problemes físics i malestar. El problema pot ser la reaparició de la depressió. Mito 3: Los fármacos psicotrópicos para las enfermedades mentales son como la insulina para la diabetis Els fàrmacs psicotròpics, antidepressius i neurolèptics sobretot, generen resistències al pacient que a vegades els vol deixar. Quan ho deixa correctament i recau es pot utilitzar aquest símil, explicant que es un símil i no la realitat. Mito 4: Los fármacos psicotrópicos reducen el número de pacientes con enfermedades crónicas Això no es veritat, poden millorar als ...

Argumentari que he rebut sobre el TDAH 1- sí és un diagnòstic inventat. com tots a salut mental. hi han unes alteracions de l'experiència, el llenguatge i/o el comportament (alteracions en relació a una norma que considerem 'entre tosts' comuna, sigui estadística, adaptativa al mitjà o normativa) i la medicina/psiquiatria les agrupa per fer-ne un síndrome que es repeteix amb un mateix patró, una mateixa evolució, nua mateixa resposta a tractaments, un mateix pronòstic, etc. Però no hi ha cap marcador biològic específic a cap transtorn mental. Tampoc al TDAH. No hi ha cap coneixement demostrable de la patofisiologia del transton. No hi ha cap coneixement  específic  ni a nivell genètic, ni estructural ni anatomopatològic. Per tant no és coneix causa. Per tant, ¿és una enfermetat?. Això depen de la definició d'emfermetat, de malaltia, de transtorn o de síndrome. Dit això: 2- penso que dintre dels diagnosticats de TDAH hi ha gent amb problemes diversos. estic segu...

Per entendre lo que estan oferint els partits, sobretot els nous, hem de anar a buscar al politòleg argentí Ernesto Laclau, defensor del “populisme” entès en el sentit de oferir una solució fàcil a problemes difícils.   Per Laclau estem en el postmarxisme i actualment  es pot considerar classe treballadora a persones que es guanyen molt bé la vida. La idea de que aquesta classe farà la revolució ja es pot desar. Per Laclau es tenen de oferir “significants buits” que en cada moment es pot omplir amb un contingut clar i determinant, fàcil de entendre. Agafem exemples: Partit Popular : España unida, millora de l’economia, els corruptes a la presó. A Catalunya: primer els de casa. Partit Socialista : España unida, millorarem encara més la economia, acabar amb la corrupció. Convergència i ERC : la independència d’España es la solució. IU i ICV : a punt de desaparèixer per no tenir una idea força, anar contra les desigualtats no es suficient, molta gent...