Foc a la Platja i a Pekin

Fa un any que vaig enviar un escrit a "l'Escalenc" per si el volien publicar. Ho han fet, però aquest any 2021 en el nº de gener-febrer. Tinc la sensació que en el proper número es parlarà molt d’aquest any que ha passat de la nostra vida, però no m'en puc estar de parlar-ne. Primer, el virus. Els científics encara discuteixen si es pot considerar un esser viu. Viu o inert ens ha canviat la vida.  O potser la vida es això que passin virus, pestes, guerres. Quasi diria que es això, "c'est la vie". Tots coneixem gent afectada i gent que ha passat a l’altre barri. Acollonits a estones fem una vida diferent, però vida a la fi i al cap. Desprès tenim el personal sanitari, que ha patit, que ha emmalaltit i uns quants han traspassat. Se’ns deia que teníem la millor sanitat del món i lo que teníem eren els millors treballadors sanitaris. El sistema ha fallat per falta de personal, per falta de recursos i per falta d’organització. Molts sanitaris han marxat...

  Europa i el neoliberalisme El neoliberalisme manté els fonaments de el liberalisme, que es resumeixen en propietat privada, lliure mercat i lliure comerç. En què rauria la diferència? La diferència estaria en què el neoliberalisme absolutitza el creixement econòmic al convertir-lo en un objectiu en si mateix, el que deixa de banda el discurs moral reformista del liberalisme clàssic. A diferència del liberalisme clàssic, el neoliberalisme veu amb desconfiança la recerca de la igualtat social, ja que considera que les diferències socials són les que dinamitzen l'economia. Les polítiques neoliberals es defensen assumint la política pública com una mesura de gestió motivada exclusivament per criteris tècnics, ocultant el caràcter ideològic que tota decisió política necessàriament conté. La Unió Europea com a institució encarna en bona mesura aquest projecte, exerceix una dura disciplina sobre els comptes públics nacionals dels Estats membres emparant-se en el principi d'Estab...

  El feminisme dividit per la llei trans , de la ministra Montero. Tenen por dels homes que es faran passar per dones. Si les dones sempre han sigut discriminades per el patriarcat i maltractades pel masclisme (molt present encara) i el capitalisme ( la prostitució femenina es un dels primers negocis del mon), quin home vol ser dona? Doncs algun aprofitat. Per exemple en l’esport, en els lavabos de senyores, i en espais només de dones per atacar-les impunement. No podem ni pensar com s’aprofitarien de les lesbianes. Hi haurà homes que es faran passar per dones que   buscaran trobar un bon marit i fundar una família més o menys masclista i patriarcal. Hem de seguir analitzant la família patriarcal com un dels llocs en els quals de manera central es materialitza la subordinació de les dones. Naturalment les dones/dones i sortiran perdent, els lavabos més bruts, més perill d’agressió sexual, menys podis en el esport, a les lesbianes els hi donaran gat per llebre i menys p...

  La resposta es que hi ha de tot. Pobres, benestants i rics. Això passa per tot arreu. El problema es el nivell de desigualtat i els seus motius. La lògica de competitivitat a través de l’especialització del territori en el turisme ha impulsat la degradació de les condicions socioeconòmiques de la població, i concentrat el gruix del benefici econòmic en poques carteres empresarials dels mons immobiliari i turístic. El turisme segueix sent privilegiat i promocionat per l’administració pública, segueix generant beneficis privats i no redistribuïts a través de l’apropiació de recursos públics i l’ús intensiu del sòl urbà, extraient de forma il•legítima un valor de l’espai. Baixos salaris, lloguers alts, sanitat sobreexplotada, aglomeracions. Fets aparentment deslligats, l’augment de preus del lloguer i les operacions financeres que estan duent a terme el mon immobiliari i turístic son fenòmens que es troben interrelacionats. Durant els debats a les eleccions municipals és va ...

                                                                                                                                          No hi ha dia que a els diaris, TV’s o ràdios no es parli del problema:  “ocupes”/ “ okupes”.  Farem una visió de dalt a baix. S'admet cada vegada més que la política d'habitatge s'ha d'integrar amb altres polítiques en els àmbits de la salut, l'educació i la regeneració urbana.   La manca d'habitatge és la manifestació més acerba de l'exclusió social. Les causes de l'augment de les persones sense sostre són variades, però entre elles s'inclouen els índexs elevats de famílies desnonades per no ...

Lluís Ciprés Paltré  22.06.2020 | 06:00 Quan la Generalitat de Catalunya va adjudicar l'ABS de l'Escala, que afecta 8 pobles més, a l'empresa Eulen, empresa privada amb ànim de lucre, fèiem campanya dient a la gent que ens havien privatitzat l'assistència. «Haurem de pagar ?», era la pregunta clàssica, en dir-los que no, ja es desentenien del problema. Teoria de Boi Ruiz: «Si no pagueu és públic». Però si ja hem pagat per endavant, i algú guanya diners, ho fan amb la nostra salut. La Sanitat Pública amb el model Beveridge (economista anglès que el va explicar al 1942) és el que tenim a l'Estat, obliga a pagar per endavant la prestació sanitària a base d'impostos obligatoris. Qui mor sense haver estat mai malalt, ha pagat impostos dels que ell no se n'ha aprofitat. El que té una malaltia greu (que precisi un trasplantament, per exemple,) segurament amb els seus impostos no podria pagar la seva assistència al llarg de la vida. Si l'adminis...

Lluís Ciprés Paltré  15.01.2020 | 00:11 Puc estar d'acord amb la construcció d'un nou hospital tot i l'enorme despesa que s'ha fet últimament a l'actual Trueta. La disputa territorial entre Salt i Girona (Domeny) només l'han creat l'Ajuntament que vostè presideix i el sindicat CCOO. Sabem que vostè és advocada i experta en temes immobiliaris i la presidenta del Comitè d'Empresa de l'hospital, de CCOO, infermera i advocada. Això dona més volada als seus arguments. Recollir firmes està molt bé, jo ho havia fet moltes vegades, entre el personal d'un hospital, però té el valor que té. Els meus arguments són d'un metge jubilat, que va treballar per l'ICS a la Residència Álvarez de Castro en el temps d'en  Franco , quan encara no estava jerarquitzada, i que era MIR (Metge Intern Resident), que volia dir que tenia llit i tots els àpats pagats a la mateixa Residència. Setmanes abans de la mort del dictador, vaig marxar. Després de to...