Entrades

Marcela Lagarde "Claves feministas para erradicar la violencia feminicid...

Imatge

La patologia del Procés ( Revista el Triangle, febrer 2019)

  «La patologia del procés: molta gent veu el que no hi ha» Entrevista a Lluís Ciprés febrer 16, 2019 11:54 pm Metge especialista en psiquiatria . Va exercir durant quasi 30 anys a l’hospital psiquiàtric de Salt (ara, Parc Martí i Julià). En l’estela del prestigiós psiquiatre francès Philippe Pinel,  se sent satisfet d’haver contribuït a portar la psiquiatria al seu lloc .   Vostè forma part dels revolucionaris moviments de renovació de la psiquiatria que David Cooper va batejar com  antipsiquiatria ? Durant molt de temps hi vaig militar, perquè vaig arribar al manicomi el 1985, quan encara lligaven la gent amb cadenes de ferro, de vegades a una argolla, i els donaven de menjar com als gossos, en un plat de plàstic a terra, perquè els consideraven perillosos. I, curiosament, les dificultats més grans per canviar tot allò les vaig trobar en el personal que, s’ha de reconèixer, era clarament insuficient. Vam començar a fer proves i al final hi va haver gent que, despré...

LA PORNOGRAFIA I L’EDUCACIÓ

Imatge
  Qui cregui que la pornografia desapareixerà o es prohibirà s’equivoca. Només parlarem de la pornografia com pel·lícula o video, i de la dita mainstream (corrent principal) Si diem que actualment forma part de l’educació dels nostres joves no estem exagerant. Així ho expressa el sociòleg L. Ballester et alt. de la Universitat Illes Balears: “ la pornografia a internet pot influir sobre les actituds sexuals, valors morals i activitat sexual de la joventut;  els homes són els grans consumidors de pornografia a internet i els que pressionen més en el canvi de les pràctiques sexuals”. També forma part de l’educació dels nostres joves les pel·lícules violentes i de guerra. I la guerra tampoc sembla que vol desaparèixer i ningú la prohibeix. L’expressió “mal educat” la podríem aplicar al tema del que parlarem. La pornografia gratuïta, la corrent, la que es presenta en forma de pel·lícula, educa malament la sexualitat i sobretot en nens i adolescents. El filòsof P. B. Prec...

El feminisme que a mi m'agrada

  El passat diumenge es va presentar a l'Escala Júlia Boada, com nº 1 d'En Comú Podem (o Sumar) per diputada a Madrid per la provincia de Girona (veure reportatge a Canal 10). Aquesta noia l'any 2013, fa 10 anys ens va sorprendre ( al menys a mi) amb un article sobre " Economia Feminista: una alternativa al Neolibarisme " crec que val la pena que el reprodueixi: JÚLIA BOADA Economia feminista: una alternativa al neoliberalisme Tot i que el que es denomina com a economia feminista té una llarga història (que es desenvolupa quasi paral·lelament al pensament econòmic), aquesta té una incidència pràcticament nul·la. El motiu rau en que l’economia feminista, que pretén construir noves perspectives d’anàlisi i redefinició de nous conceptes i categories partint de la pròpia experiència de les dones, suposa l’enfrontament amb el paradigma econòmic dominant –el neoclàssic- i al domini masculí d’aquesta disciplina que gaudeix del major poder social.   En primer lloc, se...

L’Escala per quintils

  Quintil en estadística es un grup que te una cinquena part dels valors totals. Quintils electorals Si agafem els habitants de l’Escala i els posem a 10.000 (números rodons) un quintil te 2.000 habitants. Com aquest cas utilitzarem valors aproximats no exactes. Si algú pensa que vull posar amb dubte la victòria de CP (majoria absoluta) i del alcaldable Josep Bofill, va molt equivocat. A partir d’ara serà el meu Alcalde i el meu Govern. El 2019 varen votar dos quintils (4.010), un es va abstindré (2.400), un altre no podia votar per edat (1.629) i l’últim (2.000) no podia votar per raons polítiques. El CP representava el 23% dels escalencs amb edat de votar. Amb el 23% governaven per tots els escalencs, criatures incloses. El 2023 fent els mateixos càlculs i variant el nº de vots de CP, aquest partit representa el 16% de escalencs amb edat de votar. Les dades anteriors pot semblar un critica a CP, però mes aviat es una crítica al resta de partits que no impedeixen que a...

Tot esmorzant

  Repasso els resultats de les eleccions d’ahir. Ho farem a base de punts importants segons el meu parer: 1.- Majoria absoluta del CP , com fins ara. 2.- La mes baixa participació que jo recordo en unes municipals. Sempre una mala noticia per la democràcia. A tot Catalunya ha baixat, però a l’Escala més de la meitat d’escalencs amb dret a vot  no han participat. Ho bé els polítics no han mobilitzat o la ciutadania ja li està bé la situació del poble. A favor d’això seria que el partit que ha governat fins ara ha més que quadruplicat en regidors i més que triplicat en nº de vots als partits seguidors. 3.- Els partits que estaven representats han perdut vots, els que més Junts un 44%. Només un ha crescut, tal com preveia i ho deia en públic, Gent de l’Escala sota el paraigües de la CUP. A part de portar gent potent (els 3 primers ex-regidors) i la resta gent popular i prou coneguda al poble. Però la sensació de que la CUP no hi tenia massa a veure que donava la Gent , cr...

El debat de 6 alcaldables

  Sense xarxa a sota comentaré el debat d’ahir de 6 alcaldables. 6 no 7. El de Vox ja sap que els vots que recollirà són els vots de la gent emprenyada amb la política, els que utilitzaran aquella vella consigna de Herri Batasuna a les eleccions europees de “ donde màs les duela”. D’entrada vaig trobar a faltar una condemna al enviament d’armes a Ucraïna dels partits implicats en el Govern d’España i de Catalunya. No val dir que les coses que depassen l’àmbit local no interessen, ja vàrem veure com amb l’aplicació del 155 a Catalunya el PSC de l’Escala va passar a CP. Em refereixo a ERC, CP i Comuns. Seria bo que, sobre tot el CP, aprengués que tots els diners del pressupostos son per l’Atenció a les Persones, sigui la Policia, la major part del personal que treballa al Ajuntament, el canvi de la gespa del camp de futbol etc. etc. En canvi Serveis Socials son uns diners dedicats a les persones necessitades, a les dependents que no poden pagar-se les cures, als precaris econ...